quin regal... 

Tu no ho saps Anna, però ahir em vas sorprendre... em vas fer el millor regal de tots i vas aconseguir robar-me alguna llagrimeta suposo que vaig recordar tot el temps que hem passat juntes. :)

"Queda prohibido llorar sin aprender, levantarte un día sin saber que hacer, tener miedo a tus recuerdos.
Queda prohibido no sonreír a los problemas, no luchar por lo que quieres, abandonarlo todo por miedo, no convertir en realidad tus sueños.
Queda prohibido no demostrar tu amor, hacer que alguien pague tus deudas y el mal humor.
Queda prohibido dejar a tus amigos, no intentar comprender lo que vivieron juntos, llamarles solo cuando los necesitas.
Queda prohibido no ser tú ante la gente, fingir ante las personas que no te importan, hacerte el gracioso con tal de que te recuerden, olvidar a toda la gente que te quiere.
Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo, no creer en Dios y hacer tu destino, tener miedo a la vida y a sus compromisos, no vivir cada día como si fuera un ultimo suspiro.
Queda prohibido echar a alguien de menos sin alegrarte, olvidar sus ojos, su risa, todo porque sus caminos han dejado de abrazarse, olvidar su pasado y pagarlo con su presente.
Queda prohibido no intentar comprender a las personas, pensar que sus vidas valen mas que la tuya, no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.
Queda prohibido no crear tu historia, no tener un momento para la gente que te necesita, no comprender que lo que la vida te da, también te lo quita.
Queda prohibido no buscar tu felicidad, no vivir tu vida con una actitud positiva, no pensar en que podemos ser mejores, no sentir que sin ti este mundo no sería igual. "

Pablo Neruda

xDD 

ufff i tu, ho entens?

Avui em sento taronja, revolucionària. Amb ganes de canviar que porto massa dies amb una trista monotonia de blogs i d'accions: avui, no!

Avui neteja de blog i canvi d'aires mentre escolto notes fantàstiques que em porten a passejar per París, a perdre'm pels seus carrers i pendre un capuccino en un cafè ben rar on potser, qui sap em trobo una cambrera amb dolç somriure anomenada: Amelie Poulain

Avui vull perdre'm amb l'Amelie, vull canviar la meva vida entre notes que passejen... apareixer a Florència en ple Renaixement i discutir am Miquel Àngel...

Avui... avui diria coses que més val callar, avui només somriure i caminar a poc a poc, un peu davant l'altre acompanyada d'una noia francesa a qui m'agradaria assemblar-me encara que només existeixi dins meu... :)

Una mescla de sentiments redactats amb el cul: atres xuminades a la col·lecció

Segurament seria injust dir que em sento sola quan sé que estic envoltada de gent però inevitablement ara mateix és així no és una soledat aplastant i ara! Però no sé... ara mateix no és que no tingui a qui dir-ho és que no sé com em sento... estic com perduda, en el fons sempre ho he estat però ara m'és més fàcil explicar-ho, no sé perquè em sento així i fa ràbia, fa ràbia tenir gent al costat i no saber perquè et sents com una merda i encara menys poder explicar-ho, fa ràbia tenir ganes de plorar i ser incapaç de fer-ho amb ningú al davant... sempre sola... davant l'ordinador, al lavabo, amagada en un racó, a l'habitació...

petites coses...

un gelat de llimona, el sofà, una bona peli amb crispetes, tornar a sentir aquell CD que tan t'agradava però que tenies abandonat, un somriure, uns ulls, jugar amb nens, fer un regal i veure la cara de l'altre, llegir un llibre, quan em sorprenen, quan la mama fa algo que m'agrada, poder recolzar el cap sobre algú, tocar la guitarra i emocionar-me xD, anar a passejar pel bosc, una tarda sense parar de xerrar, compartir un silenci, agafar de la mà, rebre una carta, que et recordin que no estàs sola, mirar els núvols, practicar anglès amb un guiri ben simpàtic, les tardes de divendres, taizé, el msn, un granissat a ple estiu, un got d'aigua quan tinc set, tenir un dia rialler, veure algú que fa temps que enyores, el primer dia de vacances, ser útil, escriure, inventar jocs per les llargues hores de classe, un tros de xocolata :P, fer pessigolles...

petites coses que em fan feliç :)

Egoista

Avui no cridaré per no molestar amb els meus crits sense sentit als altres, avui callaré si... no parlaré, no escoltaré tampoc, avui només m'escoltaré a mi mateixa, no buscaré converses ni dependré dels altres... jo només jo... sense ningú al voltant davant del tot... avui respectaré el silenci.

No vull molestar, només ésser egoista tan com pugui només escriure per mi, parlar per mi, que ningú m'escolti. No, gràcies.

Avui seré jo, de mala òstia, t'agrado? A mi tampoc.


Brutal el que em pot fer una canço, no comments oks?

enmig del silenci: ...un crit...

"El KaoS ja ha arribat..."

Fins als ovaris n'estic, fins als ovaris de no pensar lliurement, fins als ovaris d'haver de callar, fins als ovaris de vigilar a tot arreu per no dir el que no toca, fins als ovaris de sentir comentaris humiliants... fem una revolució!

Necessito un xic de llibertat, necessito cridar ben fort que sóc qui sóc, sense que ningú em faci callar. Necessito que ningú em miri per sentir-me orgullosa.

Necessito aprendre què és la tolerància per ensenyar-ne als altres... jo també necessito aprendre tantes i tantes coses... per tant ara per ara només faré crits a l'aire enimg dels silencis.

^-^

lluneta

Sempre... sempre...

Sort

Ahir vaig tenir un mal dia... un d'aquells dies que sense cap explicació em deixa buida, sense res... sort que no estava sola, sort que no em vaig sentir sola, sort que em van fer somriure, sort que em van obligar a escoltar, sort que em van repetir tantes vegades com van poder que què em passava, sort que amb ajuda em vaig omplir de nou...

Sort i gràcies

Ella de Bebe

Ella sa cansao de tirar la toalla
se va quitando poco a poco telarañas
no ha dormido esta noche pero no esta cansada
no mira ningún espejo pero se siente to’ guapa

Hoy ella sa puesto color en las pestañas
hoy le gusta su sonrisa, no se siente una extraña
hoy sueña lo que quiere sin preocuparse por nada
hoy es una mujé que se da cuenta de su alma

Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño
Hoy vas a comprender
que el miedo se puede romper con un solo portazo.

Hoy vas a hacer reir
porque tus ojos se han cansado de ser llanto, de ser llanto…
Hoy vas a conseguir
reirte hasta de ti y ver que lo has logrado...

Hoy vas a ser la mujé
que te dé la gana de ser
Hoy te vas a querer
como nadie ta sabio queré

Hoy vas a mirar pa’lante
que pa atrás ya te doy yo bastante
una mujé valiente, una mujé sonriente
mira como pasa
Hoy nasié la mujé perfecta que esperaban
ha roto sin pudore las reglas marcadas
Hoy a calzado tacone para hacer sonar sus pasos
Hoy sabe que su vida nunca mas será un fracaso
Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño
Hoy vas conquistar el cielo
sin mirar lo alto que queda del suelo
Hoy vas a ser feliz
aunque el invierno sea frio y sea largo, y sea largo…
Hoy vas a conseguir
reir tanto de ti y ver que lo has logrado…
Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño
Hoy vas a comprender
que el miedo te puede romper con un solo portazo.
Hoy vas a hacer reir
porque tus ojos se han cansado de ser llanto, de ser llanto…
Hoy vas a conseguir
reirte hasta de ti y ver que lo has logrado ohhhh…

Reflexions per no nar a treballar... fa fred :(

Acceptem-ho, si si... si no pensessim massa, si no fòssim paranoics, egocèntrics, si no estimessim, si no suspenguessim més de 3, si portessim quasi acabat el treball de recerca, si sabèssim segur que passariem el batxillerat, si tindriem nota segura per la uni, si estiguessim segurs de quina carrera escollir, si tinguessim ja feta la llista de reis i no complissim la tradició de fer-la el dia abans :), si no continuessim possant el gotet de nesquik pels reis... ni les sabates, si no descobrissim nous llibres per llegir, si el cine fos gratuit, si no hi hagués hora de tornada, si no existís l'apavullant vici de plantar-se davant la tv en un sofà ben còmode, si no existissin els blogs, si no... i més

N'estic segura de que ens avorririem. xD

Suspirs

Escric però no escric potser perquè em forço a escriure sobre el que no vull...
Les mans em pesen desitjant nedar per un mar d'ones, però nervioses i fidels encara aguanten lligades a un cos pesat.
I els peus inquiets desitjen marxar, caminar sense destí pel simple fet de fugir però s'hi queden davant les supliques incessants del meu cap per no quedar-se sol.

I sóc aquí, una vegada més preguntant-me si val la pena... si val la pena tot.
Lluitant contra els instints, asseguda, callada mirant sense mirar.

Menús deliciosos... xDD

llagosta xD

Si si, avui la Lourdes (sii ha tornat que happy que estic :) ) ens ha ofert un menjar camerunès. La llagosta! i he tingut el valor de provar-ho jajaj sisi, ara ja em puc morir tranquila!

Missatge per mi mateixa

Sóc un monstre, com puc ésser així em sento fatal. No ho entenc, no vull sentir això però no ho puc evitar, és irracional i per això em faig mal a mi mateixa i a qui m'estima.

Com puc tornar a començar?

???

Si em llegeixes creus que sabràs res de mi? i si t'enganyo? i si m'ho invento? i si m'agrada enganyar i crear per confondre? què faràs?

Si escric, per què ho faig? si no m'agrada, si no sé explicar-me, si no sé parlar...

Paraules només paraules... però quan escric sé el que vull, i potser la inútil pantalla de l'ordinador és l'unica que em rep tal com sóc, però segueixo escrivint potser pel simple fet de que així no em sento sola... que sé que algú encara que l'enganyi o el confongui em llegirà, uns ulls rere una pantalla que pensaran: ets una torrada! i aleshores si, aleshores si que em quedaré satisfeta per molt que només escrigui paraules... sense intencions i sense sentit sobre enganys, paraules i pantalles d'ordinadors...

qui sap... potser m'equivoco.

Crònica d'un cangur familiar.. xD (el millor que es pot fer un divendres a la nit)

Pico. No reconec la veu de ma cosina. Pujo, entro a casa. El gos se'm munta. Ma tieta riu. Fem pizzes. El gos té gana. El gos se'n va a fora. El gos plora. Ma cosina riu a un nivell de decibelis il·legal. Recollim. Quasi trenquem 2 plats. Ma cosina (la gran) torna a riure. Xerrem. Ma cosina imita una quilla (ole, la Panto! xD). Jo ric (volum legal). Visito ma cosina petita. Fa postals de Nadal (més ben dit plagis). A les 23:37 parlo amb una nina amb un cap desproporcionat. Decideix dir-me "angelito". Torno a riure. A les 12:05 juguem a un memeory gegant. Em marejo amb les flors que surten. No guanyo, però tampoc perdo. Ma cosina gran continua rient. Vec la tv. A la 1:32 decidim veure Dumbo. No em surten les llàgrimes de miracle. El gos dorm. En Dumbo vola. Ma cosina petita se'n va a dormir. No vol pixar, m'enfado. Discutim davant la cuina. Intento tancar la porta la cuina, diu: para (?!). No ho entenc. continuo intentant tancar la puta porta. Em fot un crit, li he enganxat els dits. Salta l'alarma: pànic pànic!!!. Plora excessivament. Continua plorant. Continua plorant. Li netejem. Ma tieta no té topionic. continua plorant. Tinc temptacions de fotre-lia algo a la boca. Continua plorant. Ric amb les anècdotes del meu cosí 8un dia les exolicaré xDD). TRuquen al timbre. Salvada!. Marxo. Arribo a casa. Em poso el pijama. Oloro a merda. I descobreixo un kicker plena de merda color ocre. Dormo :)

Plou.

Plou. L'aigua rellisca per sobre els meus cabells, sobre la meva pell. És freda, però no em molesta, camino sens rumb fix... vagarejo pels carrers i observo com tothom s'amaga rere els paraigües, com si tinguessin por de la pluja, de què descobrís els seus secrets, només puc pensar una cosa: desgraciats.

Segueixo caminant, la pluja em neteja per dins, treu fora tot el que no puc explicar, m'assec al terra i les meves llagrimes es mesclen amb les gotes que cauen, algú que passa em tira una moneda, no enten res... ningú enten res.

Llàstima que al final... quan ja va tot bé trepitji una merda.

Fragments de vida, màgia i poesia... :)

"Pels turons i per les valls,

esbarzers i cinc-en-rames,

per jardins i amagatalls,

per les ones i les flames

vaig corrent cada matí,

més lleugera que l'esfera

de la lluna per servir

la meva reina encisera.

Als anells que té en prats,

hi deixo anar la rosada;

les prímules dels costats,

porten lliurees daurades,

adornades amb robins

que són presents de les fades.

I en els seus tons argentins

una dolça olor s'hi bada.

Jo me n'he d'anar a buscar

més rosada per posar

als pètals de cada flor

una perla de debò..."

William Shakespeare,

" El somni d'una nit d'estiu"

Observeu...

floR

Observeu-la atents, sense destorbar-la... en silenci, sense trencar la seva harmonia, la seva bellesa, la seva poesia...

Records d'infantesa

L'altre dia et vaig veure... bé de fet ens veiem sovint, però l'altre dia vaig pensar en tu.
Em van venir al cap tots els moments que haviem compartit, eres tan diferent d'ara... ens vam anar distanciant a poc a poc però mai vaig pensar que acabessim per no saludar-los i encara menys perquè no em miressis ni als ulls.

Ara ets un prepotent de merda.

Abans eres el noi més dolç que hi havia, el millor amic que es podia tenir... tantes hores de conversa, tants records... t'estimava i suposo que en el fons t'estimo, que estimo el reflex del que vas ser per mi, dels somriures i les mirades, de la teva cara pigada...

Suposo que em dol, ja no poder compartir res amb tu... i em conformo beneita de mi amb un record de fa massa anys, quan encara erem nens i em feies pessigolles a la panxa.