No em deixeu tancar els ulls...

La frase: "Quan puguis fer un cafè, avisa'm perquè hem de parlar de com canviar el món" acompanyada d'un somriure amistós després d'una classe de sociologia d'allò més interessant però profundament depressiva, després d'uns dies idiotes, cansats, bonics... plens de paraules, després d'acceptar d'una vegada que el mal d'estomac m'acompanyarà sempre sempre sempre... després després després m'ha fet sormiure diferent i obrir els ulls... quin dia més bonic que fa!

No em deixeu tancar els ulls...