Tot és fosc

La melangia ha tornat apoderar-se de mi entre els carrerons foscos, el fred de la tarda i una cançó que amaga moltes coses... he girat a la dreta per un carrer alternatiu per endinsar-me més i més en la negror de la ciutat però allà esplèndida, preciosa, radiant, suprema, plena... com sempre, la punyetera lluna m'ha fet somriure i oblidar el perquè de tot.