Només un comentari

Tenint en compte que aquest és un lloc on la llibertat i regna i que a més és el meu espai personal propi em prenc la llibertat o plaer de dir:

PUTA PROFE DE QUÍMICA!

Uau

El jòquer es mou furtivament entre els elfs com un espia al conte de fades. Reflexiona, però no té a qui informar. És l'únic que hi veu. És l'únic que veu el que és.

Idees i més idees

Ara que tinc temps, ara que em passo hores i hores sense fotre ni brot, tinc tantes idees al cap que se'm desborden tantes que no sé ni per on començar... així que paciència que entre biologia i apunts de castellà... tot sortirà! xDDD

El kaos de l'inseguretat

M'aixeco, miro els meus peus, nerviosa, amb el cor palpitant dins el meu coll que impedeix que surtin les paraules que tant necessito dir per no sentir-me una merda després, però el meu cervell no reacciona.. el meu cervell coordina tot de cèl·lules que es fixen en totes i cada una de les cares que em miren i m'abandona a mi, abandona la meva boca que no sap què dir... i la por ja envaeix tot el meu cos i dels meus ulls només volen sortir llàgrimes per apagar l'escalfor de la meva cara ara ja d'un color rosat, i les meves cames volen fugir però res funciona i em quedo quieta, parada desitjant que aparegui un apuntador, l'apuntador de la meva vida per dir el que toca, traqnuil·la, serena, amb la mirada confiada...

Si estimo...

Si estimo què importa la resta?
Si estimo per què em miren malament?
Si estimo per què me n’haig d’amagar?
Si estimo per què haig de callar?

Quan no estimi, preocupeu-vos
Quan no estimi mireu-me
Que ja m’amagaré...
Que ja callaré.

ComuniCat en Vida

Tan sols haver fet la primera hora de classe ja estava pensant en quant quedava per setmana santa xDD no nem bé... em sembla que aquest munic blog patirà moltes neures amb l'any que m'espera.

Notícies meves? molt aviat a tv3 aix no! a Kaos REvolution!

et miro... i tu no

ulls

Un banc, una noia, uns ulls profunds un pel mullats que busquen uns altres ulls però no els troben, un pensament: espavila! m'aixeco, somric, m'eixugo els ulls i camino tranquilament per un parc on els gats miolen i els ocells canten... i la pena fuig perquè no forma part de mi