Je veux ton coeur

Vols el meu cor? Doncs jo te'l donc.
Però m'hauràs d'ajudar... perquè l'aixeta està robellada o pitjor! Em sembla que mai ha set oberta.

Tu veux mon coeur? Doncs estima'm i parla'm suaument, potser així comença a rajar.

Un mirall, tan sols un mirall en una habitació blanca. La llum és molt forta, em fa mal als ulls em protegeixo amb el braç i me n’adono de la meva nuesa. Em tapo com puc, un sentiment de vergonya aclapara tot el meu cos. Caic al terra desprotegida amb les llàgrimes que em corren galta avall i em veig al mirall, veig la meva imatge patética, pàlida i impotent... cerco per tota l’habitació alguna cosa però no sé el què em desespero, crido de ràbia, m’estiro dels cabells, començo a donar cops al mirall... fins que em faig sang a les mans, em coeixen però no me n’adono segueixo colpejant la meva imatge reflexada, fins que caic rebentada al terra... de sobte una esquerda apareix en el mirall, poc a poc es va esquerdant tot ell fins a trencar-se en mil bocins... fins veure la meva imatge esquerdada, la meva ànima.

Rere el mirall hi ha un passadís, la sortida però... cap a on?

Canvi de pell

Vull mirar-te als ulls i no veure-hi res, vull que tot quedi enrere... canviar de pell.
Desitjant de nou estimar sense por.

SuperaT

" Y el mar fue y le dio un nombre
y un apellido el viento
y las nubes un cuerpo
y el alma el fuego."

Rafael Alberti

Un kit-kat

Feia dies que ho pensava i per fi ho puc dic, necessito un descans de blog, de paraules pròpies... fa massa q malgasto silencis que no són meus, que no em pertanyen... que pleno d'estupideses.

Ara per ara usaré paraules dels altres.