moments pAranoics

“Milers de gotes que formen un mar, que viuen, que senten, que es mouen... donen vida a una dona formosa presonera de les llàgrimes que les persones vessen en ella. Milers de gotes que inconscientment tornen als nostres ulls per ser vessades una i altra vegada...”

Sometimes

Sometimes I go out in the middle on the night to admire the starts... I search the sunrise of the moon to feel better. Sometimes I want to feel the cold in my skin to be sure that I am, to be sure that you exist.

Paranoic... podriem dir que incandescent

Flocs d’il·lusions que volen
I cauen plens d’incandescencia terrenal
Follets que d’amagatotis
Observen els secrets de la gent
Per explicar-los a la lluna
Reaccions quimiques plenes
De malesa voluntària...


Sentit sense sentit
Paraules marejades
D’un ambient opresor
Somriures falsos
Fotografíes trencades a bocins
I cors enganxats amb superglu
Observats sempre per nuvols
Que no descansen malgrat l’estress


Kaos sense soaK
Sinònims sense diccionaris
Que en el fons són antònims
Impresores que inventen colors
I tintes que no escriuen
Que Entre marietes de colors
em deixen sense alè

Entre fum busco respirar
I entre aspirines bategar
En un món malalt per no cantar
Si, que és una llàstima...
Sort que tenim insecticides.

Tocada i enfonsada

Tocada i enfonsada per les mirades que em vas fer o que vaig imaginar que em feies aquells dies, esgarrifances que vaig sentir quan frec a frec el meu cos i el teu es tocaven per compartir hores i més hores de converses i cançons sorgides del no res...
Ens vam explicar la vida i les passejades per la platja... ens vam explicar el que val la pena en una setmana però tanmateix no vaig tastar els teus llavis que em delectien, potser qui sap va ser la por qui ho va impedir potser qui sap... només vas ser un producte de la meva imaginació amb nom i cognom.

Tocada i enfonsada quan em venies a buscar per xerrar i m'oferies el teu somriure infinit, jo passava vergonya i tu ho sabies, n'estic segura. Però en el fons m'agradava la seguretat que tu tenies i que a mi em faltava quan m'agafaves de la mà.

Es va acabar tot amb una abraçada i un t'escriuré, així ho he fet. Només desitjo tan de bo que la por no fos el que ho impedís tot...
Simplement T'enyoro.

petjada

...( "Escolliré per sempre més la teva
absència, donzella,
perquè el que de veritat estim
no és el teu cos
ni el record del teu cos
tan bell sota la lluna;
el que de veritat estim
és l'empremta que has deixat
sobre l'arena")...

Fragment mai no escrit de SAFO

Quin duo 

Canti  

Tornant :)

Taizé m'ha ajudat, he sentit de nou aquella pau indescriptible i he recordat que no estic sola, que només cal que pari l'orella quan canti i sentiré milers de veus que m'acompanyen encara que de vegades estigui dura d'oïda.
A part de la pau també m'hi emporto persones, converses i moments...
M'encantaria explicar tot el que he sentit però continuo amb un nus a la gola que no em deixa parlar.

Només remarcar que malgrat l'escassetat de paraules escrites... el meu cor, ignorant els mesos que em queden, somriu.