"Y decidí que era bella por la simple razón que tenía ganas de serlo."
Eva Luna de Isabel Allende
I em planto davant la immensitat del mar on la terra fina m'acarona la pell i em perdo enmig del cel fosc només il·luminat per milers d'estels que sembla que et recordin que no estàs sol i et reconfortin deixant que els teus ulls imaginin milers de formes diferents reals o inventades però al cap i a la fi només teves.
Perdo certes pors a arriscar-me... a mostrar-me tal com sóc i sembla que no surt bé... deixaré esperar unes llunes per veure-ho clar però no deixaré que les meves esperances es trenquin i siguin trepitjades.
Merda de blog!!! No sé que cony he fet tocant el blog que les dates han adquirit una mida gegantina si algú m'ajuda estaré molt agraïda.
Farta dels arrepentiments, de les paraules assassinades, de les pors!