fins a nou avís

...fa dies que no tinc ganes d'escriure... em sembla que per no dir res rellevant és millor tancar la paradeta uns dies.

Tornaré però ^--^

nou ritme de vida

La veritat és que estic ESTRESSADA! Però és un estrés positiu doncs, no paro de fer coses i totes molt interessants la veritat... gent nova, ulls nous, visions de la vida diferents, diversitat, profes excèntrics, assignatures al·lucinants i més i més i més...

" Existimos porque alguien piensa en nosotros y no al revés"

La Caye, una princesa

...y poderte soñar...

Jo sóc jO?

Un dia et mires al mirall i la realitat et confirma tot allò que imaginaves... no tens els cutis que voldries, et sobren els mofletes... fas cara d'estúpida quan el teu cervell et va repetint fins a l'esgotament que tu ets més intel·ligent, millor que els altres i et sents tant i tant malament per ser allò que mai has volgut ser...

Però sabeu... em miro millor i vec que tinc dues mans per agafar, que recordo com somriure i que tinc la sort d'olorar el món amb els ulls i imaginar amb el nas.
Què només sóc dona, però sóc DONA... que només puc oferir el que agafen les meves mans i regalar la meva imaginació però n'estic contenta.

No vull ser una gran persona, ni ser recordada. Em comformo en ésser persona en tot allò positiu que tenim, desitjo aprendre cada dia aquells encants tant màgics que té la vida per no deixar d'oferir-los... per no deixar d'oferir-t'ho...

LLegiu i sentiu

Y sonríes seductora.
Sí, esto aterra mi corazón
dentro del pecho,
pues tan pronto te miro un instante,
como ya me es imposible decir una palabra,
pues mi lengua desfallece; en seguida,
un fuego sutil irrumpe bajo mi piel,
nada veo con mis ojos, zumban
mis oídos,
se me esparce el sudor, un escalofrío
me apresa toda, estoy más pálida
que la hierba y me parece que
falta poco para morir.
Pero todo hay que soportarlo, pues esto es así .

Safo de Lesbos

L'IluiN sobreviu com pot però no és com aparenta, l'iluin no és tan optimista com sembla ni tan somiadora ni tant idealista... ella és més fosca del que creu però tot s'acumula per dins i li fa por perdre tot allò que s'ha creat i mostrar el monstre que porta.
L'iluin també somriu però s'aterra quan pensaments cruels i inhumans entren dins la seva ment...

L'IluiN avui té por... però sap que demà haurà marxat.

"Puc passar les nits en vetlla sino dorms..."
Mar, ho saps si em necessites hi sóc... els mals moments juntes. Sense condicions. (Els bons també)

I have lost my words, could you help me to find it? :)