Pensava com un somriure i uns ulls que fins fa poc no coneixia poden tornar-se tan propers en un instant... senzillament m’encanta.

Corregeix-ho, senzillament m’encanta haver-te conegut i descobrir-te en un món massificat on és difícil trobar amb qui riure... tu ja m'entens ;)

Un plaer,

Resaca? Mai més...

Encara em queda molt per aprendre

Perduda dins el metro entre apunts i una música que no acabo de sentir i que m'allunya d'on sóc... davant s'asseu un nin amb mans envenades i tota la cara tapada amb un passamuntanyes i olor a hospital... té la cara cremada, plena de ferides que imagino doloroses.

No goso mirar-lo... em fa pena, molta pena no sé perquè però fins i tot em venen ganes de plorar pensant que això no li toca viure a ell però aleshores he vist que ell somriu, que saboreja una magdalena com si fos el més bo dels berenars al món, que fa el bitxu i no para quiet en el seient i li he tornat el somriure.

Ara em forado... ara ja no

Avui mentre dormia se m'ha caigut el piercing... pel matí tot just em despertava i ho descobria, també descobria com n'és d'eficient el cos humà doncs ja no me'l podia tornar a posar.

Seré idiota, però m'ha sabut greu :P

Demà tornarà a ser primavera n'estic segura =)

Sinceritat?

No sé perquè escric això aquí, no crec q sigui el lloc adequat per escriure-ho però és el primer lloc on he anat després de dir-te adéu, després de veure que sóc imbècil... de que no sóc capaç ni de dir el que sento... no així, no com m'ho deies...
Segurament tens raó, si la tens... :) però no, em sembla que no és el que volia jo... no... no... m'hi hagués arriscat però millor així, tu ets més valenta i me n'alegro.

Gràcies per ensenyar-me què és la sinceritat, a veure si m'ho aprenc, m'has fet feliç en part... sabent que et tinc.

.........

No sé res.
M'he perdut................................ en la immensitat dels punts suspensius

És curios la velocitat en que algú et pot torçar un dia... però diria que és màgic com algú te'l pot arreglar.

Gràcies :P

Ha passat

Sí, ha passat.

Torno a escriure però preferiria no fer-ho.

Ha passat, he tingut por... he plorat.

I el pitjor de TOT: després he vist que era una estupidesa i...
la paraula estÚpida se m'ha quedat grabada repetint-se una i altra vegada en el meu cap... com en els vells temps.

Merda.