Contraindicacions

La Gent... no m'agrada la gent... i alhora els llocs plens de gent són els que més m'atrauen... enmig de milers d'éssers propis... mai sense entendre-ho del tot; sempre trobo una mirada igual de perduda que la meva que no té ni idea de què fer amb la seva vida, una mirada d'uns ulls que mai em cansaria de mirar. Dolça sensació.

MàgiA! que perdura....

segurament paranoic, no trobes?

- I quants anys té aquella estrella?
- Quina?
- Aquella! Aquella... enlluernadora, aquella que no deixa de fer pampallugues saludant al món!
- mmm... En deu tenir... uns picaquantumdinousa anyets... si fa no fa
- Això no existeix!
- Ella els vol tenir i els té doncs, està més radiant que mai i a mi m'encanta, a tu no?

:)

Tot és fosc

La melangia ha tornat apoderar-se de mi entre els carrerons foscos, el fred de la tarda i una cançó que amaga moltes coses... he girat a la dreta per un carrer alternatiu per endinsar-me més i més en la negror de la ciutat però allà esplèndida, preciosa, radiant, suprema, plena... com sempre, la punyetera lluna m'ha fet somriure i oblidar el perquè de tot.

Vols... vols ser la meva musa?

No em deixeu tancar els ulls...

La frase: "Quan puguis fer un cafè, avisa'm perquè hem de parlar de com canviar el món" acompanyada d'un somriure amistós després d'una classe de sociologia d'allò més interessant però profundament depressiva, després d'uns dies idiotes, cansats, bonics... plens de paraules, després d'acceptar d'una vegada que el mal d'estomac m'acompanyarà sempre sempre sempre... després després després m'ha fet sormiure diferent i obrir els ulls... quin dia més bonic que fa!

No em deixeu tancar els ulls...

Avui tinc un dia idiota... idiota... idiota... ja se'm passarà

el Nostre mÓn?

"Esto quiere decir que apenas
desembarcamos en la vida,
que venimos recién naciendo,
que no nos llenemos la boca
con tantos nombres inseguros,
con tantas etiquetas tristes,
con tantas letras rimbombantes,
con tanto tuyo y tanto mío,
con tanta firma en los papeles.


Yo pienso confundir las cosas,
unirlas y recién nacerlas,
entrevearlas, desvestirlas,
hasta que la luz del mundo
tenga la unidad del oceáno,
una integridad generosa,
una fragancia crepitante."

Pablo Neruda, fragment de
"Demasiados nombres", Estravagario.